LA REINA MORA

1. COMENCEM: 

he fet un resumen de tota la informació que he trobat, es veu que a la majoria del món s'utilitza el calendari Gregorià, però hi han cultures on s'utilitza un calendari i una forma de mesura del temps totalment diferent. 

Calendaris

Calendari gregorià
És el que utilitzem nosaltres. Va ser creat pel Papa Gregori XIII l’any 1582. Es basa en el moviment del Sol. Comença a comptar des del naixement de Jesucrist. L’any actual és 2026.

 Calendari jueu
Utilitzat en la religió jueva. Comença des de la creació del món segons la seva tradició. Es basa en el Sol i la Lluna (lunisolar). L’any actual és aproximadament 5786.



 Calendari xinès
Calendari tradicional de la Xina. És lunisolar (Sol i Lluna) i també utilitza cicles d’animals (zodíac xinès). No té un número tan utilitzat com el nostre, però se situa al voltant de l’any 4724.



Calendaris de l’Índia
A l’Índia existeixen diversos calendaris tradicionals. Molts són lunisolars i es basen en tradicions religioses hindús. Un any aproximat és 2083, encara que pot variar segons la regió.




2. ELS VISIGOTS: 

he buscat la história de Sant hermenegild i el seu fill, i al contrari que ens has explicat tu hi ha font que diuen que el seu fill va morir a Sevilla, jo ja no se que pensar...

Sant San Hermenegild va ser un príncep visigot del segle VI, fill del rei Leovigildo. En aquella època, els visigots eren arrians, però Hermenegild es va convertir al cristianisme catòlic.

Aquesta decisió va provocar un gran conflicte amb el seu pare, que no acceptava el canvi de religió. Hermenegild es va rebel·lar contra ell, i es va produir una guerra entre pare i fill. Finalment, Hermenegild va ser derrotat i empresonat.

L’any 585, va ser executat perquè es va negar a abandonar la seva fe. Per aquest motiu, és considerat màrtir i sant.

Tot i que hi ha tradicions cristianes a Tarragona, Hermenegild no va morir allí, sinó a Sevilla.


Hi ha un carrer a tarragona que es Sant Hermenegild i es aquest: 


està a la part alta. 



3. LA MITJA LLUNA:

La mitja lluna és un símbol molt antic que ja existia abans de l’islam. Es feia servir en civilitzacions com l’Imperi Bizantí i representava la Lluna i el pas del temps.

L’islam no va crear aquest símbol. Es va començar a relacionar amb aquesta religió gràcies a l’Imperi Otomà, que utilitzava la mitja lluna a les seves banderes. Com que aquest imperi era molt important i musulmà, el símbol es va estendre.

Avui dia, alguns països musulmans com Turquia, Pakistan o Algèria utilitzen la mitja lluna a la seva bandera, però no és un símbol obligatori de l’islam.

aquestes son totes les banderes que utilitzen la mitja lluna com ha bandera: 



Turquía





Túnez






Argelia







Mauritania



Pakistán


Azerbaiyán







Malasia








Libia







Maldivas




FILOSOFIA:

El rei va: 

He buscat sobre aquesta història y lo he demanat al la IA que hem faci un còmic, el que vas demanar, tot i que va ser difícil que hem fes un bé aquest ha sigut El resultat. 


La veritat, no vaig entendre molt la història però hem va agradat com ho ha fet la IA. 




ECONOMIA:

No la veritat, no sabia res de Abraham Cresques, lo que m'ha semblat interessant, es que a totes les pàgines webs y biografíes, diuen que es diu Cresques de Abraham, pero bueno... 

Això es lo que he trobat: 


Biografia de Cresques Abraham

Qui va ser?

Cresques Abraham va ser un cartògraf mallorquí que va viure al segle XIV. Va néixer a Palma de Mallorca cap a l'any 1325 i formava part de la comunitat jueva. És considerat un dels cartògrafs més importants de l'edat mitjana.

A què es dedicava?

Es dedicava principalment a fer mapes i cartes nàutiques. També construïa instruments útils per a la navegació, com brúixoles i rellotges. La seva feina ajudava els mariners a orientar-se durant els seus viatges.

La seva obra més important

La seva obra més coneguda és l'Atles Català, elaborat cap a l'any 1375 juntament amb el seu fill, Jehuda Cresques Aquest atles representava gran part del món conegut en aquella època i incloïa informació geogràfica, comercial i cultural.



Per què va ser important?

Cresques Abraham va contribuir a millorar el coneixement geogràfic de la seva època. Els seus mapes eren molt detallats i precisos, cosa que els va convertir en una eina molt útil per als navegants i comerciants.

Curiositats

Va treballar amb el seu fill, que també va ser un cartògraf destacat.

Formava part de l'Escola Cartogràfica Mallorquina.

L'Atles Català es considera una de les obres cartogràfiques més importants de l'edat mitjana.





SOCIETAT :

Aquesta és la piràmide social: 



Había escoltat abans sobre les piràmide socials, sobre estatus econòmic, crec que te algo a veure. Però no sabia res sobre la piràmide de Al-Andalus y sobre els estatus socials. Aquí el que he trobat: 

Aristocràcia i governants

Era el grup situat a la part més alta de la piràmide social. Estava format pel califa, els emirs, els nobles i els alts càrrecs de l'administració. Controlaven el govern, l'exèrcit i gran part de les terres. Vivien amb molts privilegis i prenien les decisions més importants del territori.

Classe mitjana

Incloïa comerciants, artesans, metges, professors, jutges i funcionaris. Aquest grup tenia una bona situació econòmica gràcies als seus oficis i negocis. Les ciutats d'Al-Àndalus van créixer molt gràcies a la seva activitat comercial i cultural.

Pagesos i treballadors

Constituïen la major part de la població. Treballaven principalment al camp cultivant cereals, fruites, verdures i oliveres. També hi havia pastors i treballadors manuals. El seu esforç era essencial perquè la societat disposés d'aliments i altres productes.

Esclaus

Eren les persones que ocupaven la base de la piràmide social. No tenien llibertat i depenien dels seus amos. Realitzaven tasques domèstiques, agrícoles o de servei. Alguns podien obtenir la llibertat després d'anys de treball o per decisió del seu propietari.



CULTURA

Però lo en entès tinc que explicar que són els gegants i algo que tiangui a veure amb la cultura musuama, A mi no m'agrada anar a veure el gegants perquè no m'agrada però el sona de una gegants moros. 


Què són

Són uns gegants concrets del seguici festiu de Tarragona que representen personatges d’origen “moro” dins la tradició de gegants de la ciutat. Formen part d’una parella específica, no del conjunt general de gegants.

Quan surten

Participen en actes de festa major, sobretot durant Santa Tecla i cercaviles importants.

Com són

Són figures grans de cartó pedra, amb vestimenta i estètica pròpia que els diferencia d’altres gegants. Cada parella té el seu estil i personalitat.

Els balls

Ballen seguint la música de gralla i percussió. Fan moviments lents, girs i passades marcades. No improvisen gaire, perquè dins hi ha gent suant i intentant no xocar amb mitja ciutat.

Importància

Són una peça concreta del seguici festiu tarragoní i formen part de la identitat de les festes, mantenint viva la tradició dins els carrers.










Art:































































Comentarios

  1. ostres doncs a qui has de creure si no al teu mestre .......o no..........:( saps el que em falta , que posis on has trobat aquella informació per poder contrastar, ja està bé posar en dubte allò que sempre et diuen els mestres

    ResponderEliminar
  2. hi haurà alguú que avui tindrà un disgust i no entenc com algú que diu queva anar a Siurana i va veure l'espectacularitat del lloc no entengui que per a gaudir s'ha de treballar una mica,......de reines n'hi ha poques ....

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares